tag:blogger.com,1999:blog-8273258982209940380.post7436724416717283613..comments2023-10-31T17:42:27.787+01:00Comments on General Forceps' El ojo que todo lo ve: Grandiosa historia de superación que humedecerá los ojos...General Fórcepshttp://www.blogger.com/profile/06526709651863359425noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-8273258982209940380.post-27280826057775343142019-09-03T10:13:46.108+02:002019-09-03T10:13:46.108+02:00M'he sentit identificat en la part organitzati...M'he sentit identificat en la part organitzativa, on crec que ho tenim una mica més optimitzat:<br /><br />- partit dilluns a les 21:00<br />- grup de whatsapp de 20-25 persones. Dissabte s'envia convocatòria ('partit dilluns. Qui ve?'). Tothom ha de respondre. Només cal 'sí' o 'no'. Però tothom ha de respondre. I la gent ho fa. Així si el dilluns al matí tenim 9 confirmats, tenim temps de que algú busqui un amic (amic? Què és això?) per ser com a mínim 10 (també juguem 6 contra 6 si som 12). Si som més 12 (passa poquíssimes vegades, fa més de 2 anys que no, juguem amb canvis)<br />- cada 5 minuts (de cronòmetre), canvi de porter (i de jugador, en aquelles poquíssimes vegades que som més de 12), independenment dels gols encaixatsJordihttps://www.blogger.com/profile/00987129988433050588noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8273258982209940380.post-52402255654816919612018-05-11T21:45:53.703+02:002018-05-11T21:45:53.703+02:00A aquestes edats el risc no és trencar-se els llig...A aquestes edats el risc no és trencar-se els lligaments, que també, sinó patir un atac de cor i quedar-t'hi.<br />Jo n'he conegut a dos. Un de 45 i l'altre de 48. Companys de feina. Bueno, ara ja ex-companys, pobrets. Ja crien malves volent-se fer els valents sortint a fer running.<br /><br />En fi.<br />Cuida't amic.<br /><br /><b>Ant.</b><br />Ant.noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8273258982209940380.post-15974281944157743232018-04-03T19:09:31.912+02:002018-04-03T19:09:31.912+02:00Impresionante testimonio. Al final no he podido ev...Impresionante testimonio. Al final no he podido evitar las lagrimas, como me ocurre con el buen cine yanqui. Gracias por esta gran lección vital.Juanmanoreply@blogger.com