jueves, 20 de marzo de 2014

Las notas a mitad de temporada - Gerardo Martino, the man who wasn't there

Sí, a mitad, pues con la temporada cerrada los resultados empañan la realización de un juicio basado exclusivamente en intangibles.
Ya conocemos la historia: capricho del fenecido presi, llega tardíiiiisimo y no leído, aparentemente para hacer de puente hacia Scolari, y con un vestuario otoñal y viciado.
Todo ello son hándicaps, sobretodo el último, mayúsculos.
MAYÚSCULOS.
Bien, pero llega el día uno, la bola empieza a rodar, todo lo anterior queda atrás, y hay que juzgar los hechos factuales tal y como los he visto yo.

Para mí, Martino es un gestor y líder flojo, seguramente flojísimo, y nítidamente no-apto para el Barça o cualquier equipo de élite.
Se comenta que sus métodos son anacrónicos, y a la vista queda que su exigencia al plantel es modesta cuando no obscenamente liviana.
Siempre ha rehuido el conflicto y en cero casos ha encarrilado situaciones extra-deportivo-nocturnas adversas.  Y si lo hizo no se le hizo caso al parecer. Ambas inaceptables.

Lo digo antes del clásico para no verme sesgado por la frescura de los hechos: ha alineado por jerarquía cuando no a la carta.
Ha establecido titularidades y cambios cómo la portera de Núñez, y cualquier variante que hizo pareció ser para dar descanso a las vacas sagradas.
Si me equivoco me disculpo pero jamás pareció que intentara sacudir al equipo mediante soluciones nuevas. Castigó, a mi parecer en exceso, a la cantera. Lo fácil.

Sobre el terreno de juego en ningún momento de ningún partido, y llevamos cuarenta-y-pico, ha sido capaz de variar el curso de los hechos.
Cómo una hoja seca flotando sobre el río, el equipo siempre fue llevado por los acontecimientos y no al revés.
Absolutamente estéril desde el área técnica o durante el descanso, algo gravísimo para un cocach.

No dudo que es un gran tío, maravilloso tertuliano de sobremesa y fiel amigo. Seguro que sus hijas lo adoran y es un padrazo.
Pero para hacer aquello a lo que vino es muy flojo. Y eso que la prensa estuvo muy de su lado, que pregunte a Van Gaal sino.
Le deseo lo mejor, empezando por un feliz vuelo a Argentina en Junio.

Necesitamos bastante más para atacar se vector crítico de nuestra centenaria existencia.

17 comentarios:

Edu dijo...

Totalmente de acuerdo Jose María
No vale para el fútbol de èlite, que se vuelva a ñuls o a entrenar a un equipo que llegue a europa league, el día del city cambia a neymar quedando 5 min para que el público le silbe a base de bien, eso es visión y lo demas tonterias
A ver el domingo si suena la flauta... En el cole de tu hija hicieron algo???? Mi muestra es 3 de 3 que no
Hay caso???

General Fórceps dijo...

algo de qué?

Edu dijo...

un dibujo, un collage, algo macho...
en el de la mía nada de nada, ni en el de dos compañeros, que viven en otra ciudad

Anónimo dijo...

Sóc dels qui opina que el d'entrenador és el lloc més important i trascendent del Barça.
El Tata no es pot queixar de la rebuda que va tenir (aquella americana el dia de la foto ja era motiu de cesse), tothom amb els braços oberts, el van vendre com un fan del guardiolisme i fins i tot no es van estar de tirar merda contra Tito-Roura ("vengo a recueprar cosas que habíamos perdido", "igual sí que el año pasado no se entrenó bien...").

Imagino les primeres setmanes amb converses durant hores i hores a la cafeteria del Princesa Sofia (hotel indigne per un entrenador del barça) amb directius de torn menjant-li l'orella sobre el malvat guardiolisme-cruyffisme-laportisme que vol dinamitar el club.
Irán a por ti porque no eres ni catalán ni holandés, se creen que solo hay un estilo para jugar al futbol...etc.

El joc avorrit va seguir però els primers resultats eren bons. Era moment de treure pit "yo soy muy del Tata", "mejores números que Guardiola...." "hay alternativas al tikitakaismo"...etc.

Però la realitat és que a la que han vingut els resultats dolents tothom ha vist que el rei anava despullat.
Crec que ni Tito ni Tata han estat bones eleccions, si bé sóc dels qui els hi costaria molt fotre fora un entrenador que hagi guanyat lliga o champions.
La por que em fa és que encara en portin un menys capacitat.

Posi.

Anónimo dijo...

edu: els nous models de familia han fet desaperèixer aquests treballets a les escoles. Potser als coles de l'Opus es manté.
De la resta no en conec cap que ho facin.

Posi.

Anónimo dijo...

Amb lo contents que haurieu estat amb el vostre cendrer/tassa de fang...

HRubesch dijo...

totalment d'acord amb el post, un dels millors entrenadors que hem tingut i una agradable suspresa

General Fórceps dijo...

@ Edu: Un dibujo de Martino o de qué hablamos?

General Fórceps dijo...

@ Hrubesch: plasél saludarlen Beijín!

General Fórceps dijo...

@ posi: Estic d'acrod, però més enllà de consideracions extraesportives, com a coach no ha reconduït CAP partit. Com si m'haguéssin fotut a mí a la banqueta.

Anónimo dijo...

Jo ho veig així:

- Arriba tard i malament, per un ensurt que ningú espera/desitja. Potser per aixó, te el vist-i-palu de gairebé tothom. Dejenle trabajar

- En el seu anterior club ja denota que li agrada lo de tenir la pilota i que no es un Simeone de la vida.

- Pero aixó es el Barça i el barça no s'explica (ni s'enten amb una conversa). Van gaal, un tipus dels que considero intel.ligent (encara que capcuadrat) va marxar d'aqui igual que quan va venir: sense tenir ni puta idea del que vol dir el Barça

- Dins del putu "estil irrenunciable", el Tata comença a donar-li matissos: no tanta possessió, joc mes directe...aixó li reporta bons resultats i encara mes critiques. ES inadmissible perdre la possessió 51 a 49% al camp del Rayo encara que guanyis 0-4. sacrilegi.

- Potser el Tata es veu dins d'una "encrucijada": me piden que jueguen como jugaban pero ya no tienen lo que tenian. Aporto cambios para mejorar el rendimiento en el campo y se me crucifica.

- A mes, se li lesiona Messi, se li lesiona Neymar...

- Deficits en te molts, i potser, tal i com va arribar, es va veure mig obligat a encomendar-se a les vaques sagrades...

- I segurament el Barça li vagi gran. Si, potser si. Pero tenint en compte tot lo comentat als punts anteriors, facil no ho ha tingut. Alguns entrenadors del passat van trigar mes d'un any en fer el Barça campió de Lliga i tothom s'el volia petar. NOmés el president que el va fitxar confiava en ell i el va mantenir. I despres va venir la resta.

Alfi


Anónimo dijo...

ahhh, i Tito va se un a decisió encertadíssima i valenta, I a més, aplaudidíssima. Pero la maleida malaltia ho va esguerrar tot, i encara ho estem arrossegant

Alfi

General Fórceps dijo...

Molt d'acord, alfi, molt ben explicat.

Edu dijo...

ayer era el día del padre cabronarro!!!
una de las primeras palabras que supo decir mi hija fue pep...al señor ese con el implante capilar ni se lo muestro
gracias Posi, estabas en lo cierto

General Fórceps dijo...

Qué hostias, si además seguramente ni soy su padre.

Nada, nada, andando.

Anónimo dijo...

A mi si un entrenador es ven a les vaques sagrades ja m'ha perdut. És una cosa que intolero.

Rai

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Simplificant et diria Fòrceps que al Tata m´el miro amb bons ulls fins que:

1.- Constato que s´ha venut a les vaques.

2.- La cantera se l´hi enfot,o no se l´hi enfot però arrel del punt 1 no pot contar massa amb ells.

3.- L´actitud aquesta de tiu fart de tot que està gastant en els darrers mesos, mans a la butxaca i mirar a terra durant els partits i rodes de premsa de tiu neguitós i fart.

El millor que hauria d´haver fet era llargar als 10 dies d´arribar al veure el percal. Tornarà a Argentina amb 5kilos a la butxaca i amb el càrrec de seleccionador argentí. Not bad.

La verdadera historia de la rivalidad Barça-Madrid

Seré conciso. H ay cientos de libros que cuentan esto en 400 páginas. Yo lo he hecho en dos, o sea que las gracias me tendríais que dar, ing...