miércoles, 6 de febrero de 2013

EL FIN DEL DEPORTE -y de todo


Me cuenta un amigo holandés que hay mucho ajetreo allí con el tema del doping y alguna estrella del speed skating (el deporte nacional, inconcebiblemente), y también se ve que los del Rabobank, extinto equipo ciclista, están largando de lo lindo sobre el particular. Si el Rabobank que ganaba lo que ganaba iba dopado, figúrense cuan dopados iban los que ganaban más. O los que empataban, o los que perdían por segundos. Todo el mundo iba puesto, TODO EL MUNDO.

No sólo en el ciclismo; en todas partes. No tiene secreto: mientras demos a un tío una millonada por llegar primero en bicicleta, levantar más peso, saltar más alto o correr más lejos, seguirá existiendo un incentivo inquebrantable a doparse. No hay más que discutir.

Luego (hola Miguelón), está el tema del retrovisor. El Tour, que ha abierto la Caja de Pankreoflat con el tema, ha ido tumbando a todos los que ha investigando HASTA el buenazo de Villava. Y si rasca un poco más afeitarán a este, y al anterior, y al anterior, y terminaremos condenando a la hoguera a Merckx, Anquetil, Coppi e Hinault. Y esos eran los buenos: miras bien mirao al aguador que termina a 8 horas del líder, y también nandroloneará que dará gusto.
¿Bubka? ¿Beamon? ¿Prost? ¿Maradona? ¿Poli Díaz? Si seguimos rascando y mirando p’atrás, los libros sobre gestas olímpicas y deportivas van a quedar vacíos, rigurosamente vacíos.

Lo desaconsejo, pero si se hace se hace. “A partir de hoy todos los récords será ya buenos pues!”. Lo dudo. Lo que hoy es bueno será un obsceno cocktail de fármacos cuando se centrifuguen con los conocimientos que tendrán dentro de 5 años, y el ciclo se repetirá ad-infinitum mientras, como ya dije arriba, exista un incentivo.

La otra es dejarlos que se dopen (supongo que dentro de unos parámetros) y ver como 6 tíos palman en directo en cada Tour; no creo que eso sea factible. Por lo cual, así cómo en la vida civil, uno se rasca la patilla y se pregunta ‘¿Y ahora qué, eh?’

10 comentarios:

eldeu dijo...

me arrepiento de no haberme dopado en el pasado. quizás ahora jugaría en primera. sí al doping

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Un apunt, apart de la millonada que té molta influència també hi ha dos factors importantísims.

Per una banda en els esports agònics com el ciclisme,atletisme etc hi ha el factor del patir menys,tot el que faci reduïr el patiment és molt ben vingut per aquesta gent.

Per altre banda el GUANYAR, és igual si hi ha calers o no pel mig,la vanitat,l´ego,l´orgull, el sentirse el millor. Hi ha casos com ciclistes que competeixen en categoria de veterans dopats fins les celles,atletas amateurs..i el mateix Armstrong que no l´hi faltaven pas calers, però volia guanyar i guanyar..la vanitat,l´ego i l´orgull.

Si demà en plan matrix t´ofereixo una pastilleta abans d´un partit amb amigotes i et dic que si te la fots fotràs un partidàs brutal i seràs la puta estralla entre els teus col.legues,que faries?

DavidG dijo...

el dopaje del futuro a través de modificaciones genéticas, tres piernas y tal

Caja de Pankreoflat? juas!!!

Anónimo dijo...

Indurain?

Guillem

General Fórceps dijo...

Gracies pels matisos, Uri.
Certers.

Semen-up dijo...

Doncs jo ho tinc molt clar:
el que no es pot fer, el que no s'ha de fer i s'està fent, és analitzar, investigar i remenar el passat i, molt menys encara, desposseir d'un títol aconseguit i concedit en el seu dia.
1) Perquè tal com vosté diu, ens adonarem que Merckx, Hinoult, Indurain, Anquetil, Bahamontes i Poblet també hi anaven de dopats... què fem?
2) I desprès ve l'altre: el primer es va dopar... i el segon? i el tercer? I l'últim? Què fem doncs? anul·lem la carrera sencera com si no s'hagués fet?

A veure, sota la ferma convicció que tenim la majoria que els esportistes d'èlit (i els no tant d'èlit) es "prenen coses", unes prohibides i altres no (però ho podens er demà) el que jo penso és que cada cosa s'ha de jutjar en aquell moment: si els procediments actuals no ho detecten -el que sigui- doncs ja està: ha guanyat el qui ha guanyat (que el del costat també ho podia fer), se li fot la corona de flors i fins l'any que ve...
I ves en compte que l'any següent no surti un nou mètode d'anàlisi, y et pillin, però mentres tant "que te quiten lo bailao"

General Fórceps dijo...

És un tema filosoficament molt complexe. Els primers cotxes amb turbo, o amb efecte venturi, van guanyar legítimament en tant en quant l'us d'aquestes tecnologíes no estava taxativament prohibit. Després es va prohibir pels motius que fossin, però reglament en mà no van infringir.

Es com si ara sota la legislació actual retiressim títols otorgats sota la reglamentació vigent back then.

Costa molt encaixar un discurs coherent en aquest tema.

Anónimo dijo...

I no només en l'esport. I els que als 50 i 60 es fotien Centramines per estudiar més, i els businessmen que van de farlopa fins al cul per rendir més?

Alguns d'aquest trepen més i és injust.

Tot està brut.

Mira, durant el 2012 t'he sodomitzat al golf i ara tu, amb 4 classes QUE JO NO EM PUC PAGAR, tornes a dominar el circuit. No és una forma de dòping també?

Rai

Uri Bruguera-Burriac dijo...

El blog del meu personal coach,un romàntic!

http://bislett.blogspot.com.es/

Anónimo dijo...

Gran post.

¿Cuánto ha estado Nadal sin darle a la bola?

El problema está en que unos se airean y otros no.