jueves, 2 de mayo de 2013

Reflexión


Para mí el año pasado el equipo/modelo/ciclo se agotó. Fue la primera Liga en años que perdíamos limpiamente, evento materializado –para mí- con el humillante 1-2 en el Camp Nou contra el mandril. Cierto es que pudo haber sido un accidente, quizá lo fuera….

Pero si un tío te hace 60, 70 u 80 goles en un año, por muy ‘el mejor jugador de todos los tiempos’ que sea, tienes un problema. Y este año empezó igual, y aquellas aguas trajeron estos lodos. ‘Que no se nos constipe Messi’ comentábamos.

Luego concurre lo del cáncer de Tito, circunstancia antes de la cual Tito empezó a crecer su aura de líder –para mi sorpresa.
Se fue 3 meses, Roura hizo lo que se espera del segundo de un tío que era el segundo de Guardiola, y entre tanto segundón, se fue tirando más mal que bien (puntuando jugando bastante mal de enero en adelante) hasta el susto del AC, que también pudo ser un accidente.

Se sacó el tema adelante en un partido bastante flojo a resultas de lo mediocre que es el AC y la cagalera que les cogió, pero luego sucede lo de París, tercera cornada grave. Ya parecía claro que ni esto, ni lo otro, ni lo de más allá, fueron accidentes.
Para servidora, lo del PSG en la vuelta fue tan legendario como deprimente. Que seamos incapaces de tirar adelante, metamos a un Messi roto y nos solucione el partido en 10 minutos es, sinceramente, para llorar.

El resto es historia. Hace una semana hice un post con mis reflexiones después del vapuleo de Munich. No quise dar nombres. Hoy, si tengo suerte, tampoco lo haga. Erré en lo de la posesión como finalidad en vez de como instrumento; ayer vi claro que la posesión exagerada y grotesca persigue dos fines: uno: que te hagan menos pupita de la que podrían hacerte y dos: que parezca que juegas a algo cuando en realidad no tienes ni idea de a qué juegas.

Y ya está. Los ciclos pasan, los challengers llegan a campeón, y los campeones se van a la lona. Los grandes de verdad, como Tyson en el Tokyo Dome, con un estruendo ensordecedor. No pasa nada, es lo que hay.

Este equipo necesita chasis nuevo. No es un tema de ajustar alerones ni suspensión. Creo que debemos migrar hacia Thiago o a un sistema que se ajuste más a lo que tenemos. Debemos confeccionar una delantera en que para los rivales no sea holgadamente suficiente encimar a Messi; necesitamos dos tíos más buenos o a uno extraordinario para dividir defensas. La medular debe abandonar su toqueteo estéril y recuperar el espíritu del otoño 2008. Atrás, obvio es, se necesita un central y desposeer a Puyol de los galones que ya no merece.

Calculo, en mi pesimismo estructural, que las cosas no irán por dónde nos gustaría. Las declas que vengo escuchando se quedan en la corteza del problema, y no veo el nivel de autocrítica necesario –ayer incluso ante esta pregunta, Tito tuvo una respuesta de tonito hostil.
No tengo ninguna confianza en la directiva ni en Zubi (sólo un fichaje exitoso de 6 u 8), y tampoco en Tito.

Entiendo que lo suyo es jodido y tal y le deseo lo mejor, pero no podemos dejarle ahí si creemos que no puede (yo lo creo) por el mero hecho de que es feo echar a un tío con cáncer. Para mí no ofrece garantía alguna, al menos en su estado anímico presente. Estamos ante la tesitura de prolongar este ciclo paupérrimo varios años o pocos. No veo mimbres en el vestuario ni en las oficinas. Esta Liga es un regalo de Dios que debería ayudarnos a levantar esto.
Con decisión y con decisiones.
Y no veo quien las va a tomar.

19 comentarios:

Salba dijo...

Es un problema de incapacidad. Llevamos toda la temporada jugando con el mismo esquema y variantes. Se ha salido igual contra el Spartak de Moscú, contra el Celta, contra el Madrid, contra el Milan, contra el PSG, contra el Bayern.

Daba igual que fuera un colista, que fuera la ida de una eliminatoria, que fuera la vuelta con un resultado a favor (semis de Copa) o la vuelta con un resultado en contra.

El planteamiento era el mismo (salvo algún detalle irrelevante en octubre-noviembre contra tuercebotas). Y así no se va a ningún lado. Tito era el "estratega de Guardiola". Me meo yo en eso.

Tito y Zubi fueron irónicos con lo del Plan B a mitad de temporada, y les ha explotado a la cara. Cero confianza en la plantilla (mismo once ad infinitum pase lo que pase), manga ancha a funcionarios (Xavi, Pedro) y una falta de reacción preocupante.

Ojalá el problema hubiera sido autogestión. Pero el problema es incapacidad del cuerpo técnico. Si le sumamos que en verano se añade la incapacidad directiva, que dios nos coja confesados.

Eso sí, que Puyol esté al 100% para la Confederaciones. Lo deseo con mucha fuerza.



Edu dijo...

Clarísimamente hay que hacer un daltabaix, si el nivel de autocrítica es "hemos competido hasta el final, pero el 1 a 0 nos ha matado", pues...apaga y vámonos, pero los mismos que añoraban a tito en NY se lo quieren calzar hoy, y los que rajaban de xavi por arriesgar con la coja, son los que lo quieren lapidar junto a puyi right now
yo el único poema que veo es que si el mejor barça de la historia no tiene recursos propios o ajenos para fichar a 3 o 4 titulares, pues en un par de añitos estamos a la par del getafe o el betis, no me lo puedo ni quiero creer, este verano ha de ser calentito

PENELOPE dijo...

yo creo que el técnico no ha de rajar hasta que no gane la liga

luego si espero tomas de decisiones por parte del cuerpo técnico y si son incapaces, por la directiva

no quiero etapa Frenck otra vez

Anónimo dijo...

Cosetes

Em frustra que gent que en sap més que jo no posi l'accent en el tema de la preparació física pèssima quan és tan i tan evident. Equip fos per una primera volta descomunal. Cal entrenar millor i rotar més per no acabar fet pols com enguany. Perquè sense pressió adalt no som res.

De debò, de vegades sembla que el tema físic no és comentat perquè impediria edificar grans teories sobre dèficits estructurals i manques d'actitut/compromís/professionalitat que tant agraden a aquells que en moments de frustració necessiten culpables clars i malvadíssims.

Es parla molt de la gana i l'ambició i com aquesta, indefectiblement, s'acaba perdent després de guanyar-ho tot, quan això no és més que un tòpic que en la majoria de situacions no és cert (Ronni i Deco en serien l'excepció). Ni en esports individuals (Lendl, Sampras, Federer, Nadal, Nicklaus, Tiger, etc...) ni en col•lectius ens trobem que una època de grans triomfs acostumi a donar pas a una d'indolència sinó és pel lògic envelliment i pèrdua de capacitats. Ans al contrari. Ser el número 1 només et fa més ambiciós encara per seguir-ho sent. I no només a l'esport. Els escriptors que triomfen treuen més i més novel•les, els empresaris sempre volen créixer i expandir-se, etc.

De fet és justament a l'inrevés. És el fracàs el que fa que la gent es desmoralitzi i deixi de lluitar. No l'èxit.

Això no treu que, quan l'equip no carbura físicament, aparegui diàfanament la descapitalització que ha sofert aquest planter jugant-s'ho tot a Messi i que això s'hagi d'arreglar com bé assenyales. Perquè no sempre hi serà, i perquè ell no ho pot fer tot sol.

I aquí ve el gran problema, perquè en la virtut portem també el pecat. Tinc la sensació que adalt la 'tirania' de Messi és tan bèstia que qualsevol jugador, passats uns mesos, perd la iniciativa, té por de xutar, i només busca Messi amb la mirada. Ho sabem tots collons. Ho hem vist. Per això surt Tello, no contaminat, i marca gols de 'desparpajo'.. Doneu-li temps i no tindrà collons de fer-ho. I per això Pedro segueix marcant amb Espanya. De debò, no en tinc ni idea de qui/què fitxar a la davantera perquè veig que amb l'estat de les coses acabarà fracassant. Cal aquí que qui sigui l'entrenador parli amb Messi i faci canvis tàctics que a mi se m'escapen. Potser són els que tu proposes. Ni idea.

Per cert, tu no dones noms però jo vull apuntar que Xavi juga exactament igual que fa 2,3 o 4 anys. Encara hi ha gent que ni entén el seu joc ni el fet que no és un líder com no ho és Iniesta, Alves o momts d'altres. Ell catalitza i prou.

Rai

kantinu dijo...

La clava, mestre, la clava.
En serio, además.

Yo venía recomendado por Rai.

Anónimo dijo...

Rai, en Tito et dirà que han fet més rotacions que mai.

Està clar que els problemes que es van intuir a finals de l'any passat s'han fet cada cop més grans.
Sembla que Guardiola o no va voler o no es va veure amb forces per prendre les decisions que calien, i es va apartar.
La decisió de posar Tito va ser més encaminada a callar al "guardiolisme" que per convicció de que pendria les mesures oportunes.
Es va voler minimitzar la figura de l'entrenador i demostrar que un segon també podia agafar l'equip i tirar endavant.

Al camp és evident que a Messi no el poden acompanyar Villa,Pedro o Alexis. Com a molt 1 d'ells però no 2 d'ells. Estaria bé que l'11 titular de l'any vinent hi hagués 2 tios nous. (fitxatge+deulofeu? no ho sé).
Defensivament hem sigut una verben tot l'any. Jugués qui jugués, faltés qui faltés.
Hi a qui diu que Cesc i Piqué són irrecuperables. Jo no ho sé. No tenim tota la informació. Si fós així: porta. Igual que amb Puyol, només l'staff sap la veritat del que ha passat, espero que obrin en conseqüència.

I com que no aspiro a que fitxem a 8 paios sé que potser el mig del camp és on no ens hauriem de reforçar. Xavi amb menys partits, Iniesta i Busquets encara et garantitzen tenir la millor mitja del món. Si ho acompanyem amb Thiago, amb Cesc (si no cal fotre'l fora) més algun del B, potser en tenim prou.

Ara a esperar si les paraules d'ahir de Tito i Sandro o les d'avui de Nolla són veritat o és una pose perquè encara no ha acabat la lliga.
Veig inviable que sense fer algun canvi dràstic en Tito es pugui guanyar el timó del vestidor.

Treiem la part positiva: ningú pot parlar d'accident ni de que es un tema de falta de compromís. Clarament hi ha una falta de futbol que s'ha agreujat exponencialment amb el pas del temps. Serà des del futbol que tornarem a guanyar tot el demés.


Posi.

sergi dijo...

posi, tant et costa felicitar a capi per un post? jiji, es broma, es broma.

em sorpren que estem tots d'acord en quasi tot. vull pensar que els que saben han de veure-ho tot semblant

si no, tenim un problema

10

Anónimo dijo...

1. T'has dejado que antes de AC, Madrid vino y remontó en Copa con un 0-3 parcial acabado en 1-3, sin juego y sin darnos una patada!

2. Falta autoridad. Cada uno hace lo q le sale de los huevos porque no hay consecuencias.

3. Al hilo de punto 2, no puede haber remodelación de la plantilla sin un mando incuestionable que escoja los que crea y aparte a los que no. Si todo sigue igual, el año que viene será un viacruxis.

DavidG dijo...

concrepo con todo...ala pues

General Fórceps dijo...

gracias a todos!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Molt bon post golfu.

En moments d´aquests es fa més necessari que mai llegir reflexions tan atinades com aquesta i els comentaris posteriors de la gent del Banyeres blog.Caldria fer una Junta directiva amb aquests pàjarus.

Afegir que estic força desorientat amb Tito, el creia un tiu valent que faria jugar els que estiguèsin millor,que al haver viscut amb Pep sabria els mals i virtuts d´aquest vestidor..i res,quan vaig veure l´alineació d´ahir em vaig venir abaix,i no per l´absènsia de Messi precisament.

El futur és complicat,Tito seguirà amb l´argument de que ha de tenir un any sense incidències al 1er equip i que pugui demostrar la seva vàlua.

Es pendran decisions, bàsicament perquè sinó tindrem un planter de 40 tius. Ara bé, les baixes seran valentes? o ens carregarem els pringats que no tenen res a veure amb la merda de final de temporada? els pringadets com Song,Alexis i els canterans com Bartra,Montoya fora? o s´atrebiran amb les vaques sagrades que no donen més de si?

Em temo que aniran a lo fàcil i popular i es carregaran els pringats. Error de present i de futur.

Una vegada s´acabi la Lliga veurem que passa, i si els mals presagis es compleixen.

robin dijo...

Com ha dit mol bé en Rai, el declivi físic és més que evident. La hipòxia afecta, i molt, la ment, la capacitat de pensar i de reaccionar, i òbviament l'arribar/no arribar a aquelles pilotes, l'encarar/no encarar aquell dríbling, el decidir/no decidir aquell xut... en definitiva, es perd confiança. I de la mateixa manera que l'eufòria és contagiosa, també ho és el desànim.

Sempre hi havia hagut alguns pics i valls en l'estat físic, però mai no ha estat tan clar com en aquest horrorós final de temporada. Oju, i Messi no n'es cap excepció, i no ho dic només per la lesió.

Tito? Tinc molts dubtes. Però primer crec que s'ha de començar pel tema físic. I aquí hi ha factors (dieta, dinars en comú) que també són responsabilitat més o menys directa de l'entrenador.

Fitxatges? Sí, però a banda de tenir una qualitat contrastada, ha de ser gent jove i que vingui a il·lusionar-se, i sobretot a il·lusionar els companys. Fa un any em feia por la mentalitat de Neymar, però crec que ara ha madurat i és el moment de fitxar-lo. Fa falta un defensa (Hummels?)i poca cosa més, llevat del porter (Casilla, sense essa final, per exemple).

I si s'ha de parlar de càncers, no ens quedem només amb Tito i Abidal. El més greu s'asseu a la llotja, i aquest és incurable.

Patricia dijo...

Muy de acuerdo con el General, y es una lástima que teniendo a Messi (con 25 años) no se alargue lo más posible la racha ganadora, ¿para cuando un toque de atención a la directiva?, rollo moción de censura.

Saludos.

Anónimo dijo...

La directiva, la mateixa que a l'abril deia que Tito guanyava totes les comparacions amb Guardiola i la mateixa que al febrer deia que el Plan B es insistir en el Plan A.

Grans.

Salba.

Jordi Soler dijo...

Buen análisis (mejor que el mío, sin duda).

Para mí tampoco hay que quemarlo todo: simplemente reforzar posiciones clave (defensa / delantera) y poner de suplentes a tíos que creen que ahora son titulares porque no hay nada más (Pedrito anyone?)

La cantera irla fogueando sin prisa pero sin pausa. Eso sí, nada de "quiero a 11 de casa" y tal, esa época ha concluido.

Con 2-3 tíos motivados en posiciones clave le podemos dar la vuelta a esto. Luego algo de fondo de armario para batallar la temporada i llestos.

¿Bajas? Seguro, pero yo no me cargaba a Cesc tan rápido como leo a la mayoría: forma parte de los que necesitan un buen acompañamiento (que ahora no tiene) para subir de nivel: que lo metan de Xavi. Villa sí que out, está irreconocible desde la "lesión barra depresión". Puyi para momentos puntuales y Abi de secretario técnico honorífico o algo, pero no está para jugar como antes el pobre.

Tito me molaba al principio, ahora lo veo tocado. El problema es que como fiche Rossell a un entrenador me veo a Scolari o algo peor. Oremos.

La directiva no se largará este año, pero como la caguen el que viene ya podemos empezar con mociones y demás a partir de diciembre, que así andaremos entretenidillos. Se les ve de un inepto subido en el plano deportivo que pa qué...

dekkard dijo...

yo me quedo sin duda en lo de recuperar el espíritu del otoño 2008.


aquel equipo de artistas currelas hipermotivados que salían a presionar como leones hambrientos.

espero, que se acierte en la tecla a pulsar. pero tengo serias dudas de que los actuales gestores del club sepan dar con ella


Buen post General

General Fórceps dijo...

excelentísimos comentarios que les agradezco.

magi pons dijo...

El Barça en recessió

Com passa en l'economia després d'una gran festa hi ha una gran ressaca, que és el que ens está passant, el problema és que en contes de prendre una gran decissió com va fer EE.UU en el seu moment, s'aniran posant "parches" com passa en aquesta "gran patria, comuna i indivisible". Feta la metafora economica/esportiva anem a per el tema esportiu/institucional/entorn.

En el tema esportiu, els jugadors un cop van saber que Guardiola "el sergent" no contiunava i que en el seu lloc i posaven "el cabo de la divisió de la burucracia" Vilanova, molts ho van celebrar i a més d'un se li va treure un pes de sobre, voleu noms? Segur que ja els sabeu pero aqui van: Pique, Villa, D. Alves, i com no el gran deseado de l'afició...l'imcomparable Cesc Fabregas, a qui per cert segons he descobert per part d'algun membre de membre de la junta, que Guardiola li va dir a Cesc, que havia sigut la seva decepció més gran en el món del futbol.
També que Messi ja no el tenia controlat i abans de fer tot aquest marron va decidir que el seu cicle havia donat fi. El problema del Barça és un tema de actitud/pressió, el Barça es caracteritzava per la pressió en camp contrari, robar i crear rapidement, tenir la pilota en un objectiu: atacar, atacar i atacar. Ara aixó ja no es fa o es fa al "trote cotchineo" i per això ens agafant amb el calçotets abaixats i rebem tant i tants gols. Problema físic important. El millor preparador físic va marxar amb Guardiola. També van marxar la tàctica, l'estrategia i la mà dura (responsable de la auto-motivació). Fins i tot els millors jugadors del món s'adormen als llaurers si no els i estas al damunt, o què us pensaveu...

Pel que fa el tema institucional, és evident que Sandro va guanyar unes eleccions acontentant a tothom, però que això només funciona mentres la pilota entra, aquest any comença realment el mandat d'aquest noi i dels seus amics, "buah"(perdoneu ha sigut un refluxe estomacal) fins ara ha viscut de la glòria d'en Laporta "aquell home tant i tant dolent que molts ara el trobaran a faltar" Sandro va fer el més fácil, posar Tito i tot el guardiolisme content, fins i tot jo, però el que no sabia era que Tito odiés tant el Metode Guardiola; fer una hora i mitja d'entranament i cap a casa, donar tots els poders a Messi & CIA, i posar de segon entrenador a un amiguet (Roure) que no vull ser irrespectuós i no diré rés al respecte. Crec que la jugada que esta duent a terme Sandro és; deixar Tito un any més i esperar el fracas cantat de Felipe Escolari en mans de la Caraninha, amb Neymar de protagonista i ja vestint de blaugrana.

L'entorn blaugrana és d'admirar, fins i tot quan en el carrer es parla de tots aquests temes i no és gràcies a la premsa blaugrana precisament, has d'agafar el pont aeri i enterar-te per persones alienes al club, perquè la premsa barcelonista, per no quedar malament amb els seus amiguets: jugadors, directius, utillers i la portera del sandro etc. Ho tapen tot. Fins i tot ahir a la nit Sandro recordava a aquelles persones que per algun motiu vol anar a contracorrent, no se li acudeixi fer-ho. És lamentable, i sembla que si critiques tot això, fins i tot et diuen eretje o madridista. No ho se qui és el bo o el dolent, però crec que és millor afrontar els problemes de cara i posar totes les cartes sobre la taula, i no amagar-te els assos per a la pròxima partida. En fi, crec que tenen molta feina, i ara es veurà qui era millor si Rossell o Laporta, perquè recordem que Laporta ho tenia bastant més pitjor en el 2008.

Edu dijo...

Yo solo discrepo en una cosa del tema físico, el famoso fisio, el mejor del mundo, lorenzo... También estaba el año pasado cuando no podíamos contra el madrid y a los 3 días contra el chelsea, el mejor fisio tiene nombre y apellidos, eufemiano fuentes..los demas sin la actitud adecuada de los futbolistas no pueden hacerlos volar, y aqui poco se han ido haciendo las cosa de manera diferentes y ayer, para el que aún no lo hubiera captado, pues se ha demostrado que la manera de antes era la buena
Témome que el hambre que comentaba forceps sea la puta clave, y un futbolista no es un empresario ni un escritor, algunos firman con una cruz, asi que.....