miércoles, 27 de noviembre de 2013

Los clarividentes

Podríamos recurrir a comparaciones grandilocuentes, remitirnos a los faraones, o apelar a los jardines colgantes de Badalona.
En cualquier caso, como dicen en mi psiquiátrico, ‘no hay más chinches que la manta llena’ en Can Barça.

Vamos líderes con récord de puntos –varios de ellos de sutura- y de putos. Puto Alexis, puto Xavi, puto Piqué, incluso puto Iniesta. Estamos encabronados con los jugadores y con el mundo a pesar de presentar los mejores números desde Magallanes.

Un espectador imparcial podría hablar de esquizofrenia entre el seguidor culé, pero quizá lo que tengamos es un remarcable, superlativo y testeado infaliblemente a lo largo de los decenios, don premonitorio. Cuando denunciamos que el equipo juega como un oso panda sordomudo, quizá no sea una denuncia estética de niños malcriados sino una profecía sibilinamente camuflada de que nos vamos a tomar por culo. Y de eso sabemos un rato.

La divergencia entre juego y resultados no es nueva. Ya con Van Gaal se hablaba del tema; ganamos dos Ligas para luego perderlo casi todo. Tras París y la Supercopa de Europa donde el Sevilla nos metió 3, llegamos a primavera líderes pero ya había preocupaciones sobre el juego. Se avecinaba año y medio de horror. En el último año de Pëp se empezaron a levantar cejas, que se solidificaron ahí arriba tras las infaustas navidades de Tito, y ahora, llevamos casi un año sin jugar a nada.

Ganando pero sin jugar a nada. A mí no me preocupa excesivamente no jugar bien. Sé reconocer los méritos del juego a la contra, del desempeño viril, o del juego acromático-pragmático si reúnen los atributos de predictibilidad y adhesión ejecutiva a un plan teórico. Pero me parece que lo de ahora es otra cosa.

Me parece que podría ser la antesala de un cataclismo de severidad severa. En Liga sólo hay 3 equipos y todos son una mierda, ya lo sé, pero hay 2 equipos probablemente mejores ahí fuera. Y en Europa, ¿qué podemos añadir? Hay posiblemente 12 equipos que nos pondrían en serios aprietos, 6 de los cuales probablemente nos ganarían al menos 6 partidos de 10.

No culpo a Martino. No ha hecho nada meritorio ciertamente, poco ha corregido en los descansos o en ningún sitio, pero él vino sin credenciales y asumo que se irá con las mismas credenciales con las que llegó. Nosotros, por nuestra parte, seguimos tocando el violín mientras lentamente derivamos hacia la irrelevancia. Necesitaríamos un golpe de timón que se me antoja implausible.


No vale la pena hablar de Martino, mucho menos aun de la directiva, y los jugadores ya se retratan en cada partido. En definitiva, no tenemos mimbres, olvidémonos del cesto. Lo siento, chicas.

24 comentarios:

DavidG dijo...

concrepo más de lo que desearía...como dijo el gran Hrub a principio de temporada solo el resultadismo nos salvaría de una temporada catastrófica y cuando eso desaparece por falta de COJONES y ganas todo se va a la mierda

Copde dijo...

Sabias palabras. Sólo echo de menos a la golfa caracaballo de la Kubarda diciendo "Xavi ha de jugar sempre"

HRubesch dijo...

a veure, jo ahir vaig detectar algunes coses bastant rares, però que posen en evidència la magnitud del problema:
- què feien Xavi, Puyol, Pedro, Piqué, Cesc intentant jugar a lo de sempre però com si es tractés d'un bolo d'estiu o patxanga de veterans?
- nou entrenador, vells jugadors, vell estil: qui mana aquí?
- a dalt tenim Neymar i només Neymar, pensar que Alexis jugarà com els darrers partits tota la temporada o comptar amb Messi al 90-100% fins al mundial no sembla creïble
- ahir vaig pensar en Davids: no podiem posar a Bartra a darrera i posar Masche al costat de Song i Iniesta? una mica de punch, collons!
- amb el Sandrisme no veig futur, a veure si aquest candidat que té acollonit Sandro es presenta de debó i tornem a veure una mica de llum.

us estimo

DavidG dijo...

Hrub

quien ese candidato?

HRubesch dijo...

és el Lord Voldemort del sandrismo, muy malo malo

DavidG dijo...

pero neng quien es? el Lapo?

HRubesch dijo...

no, Guardiola

DavidG dijo...

no veo a Pep dejando de entrenar tan pronto la verdad

oscarini dijo...

Post típico de culé de mierda, que enlaza un tras otro todos los miedos y complejos de este club patético y cobarde.
Ante la mejor racha de juego y resultados de toda vuestra puta y corrupta historia, el bajar un poco el pistón os hace llorar como niñas consentidas quienes tras probar mi nabo de lugo no piensan que el nabito que tienen en casa del típico cule (aka Rai) es el que deberá consolarlas el resto de sus desgarciadas existencias.
Y esto es aún más lamentable, cuando contáis en vuestro equipo con 3 o 4 jugadores de los top 10 del ancho mundo, coronados por el mejor hijodeputa de la historia.
Y nada, que el llorar y cagarse patas abajo va con vuestro ADN, y mereceríais ser fusilados al amanecer.

General Fórceps dijo...

Así te coja frío en los pies, cabeza-nécora.

Anónimo dijo...

Bon post. Bona descripció de l'actual anticipació catastrofista. S'aproxima una guerra.

Oscarini xupa-me-la.

Rai

Anónimo dijo...

Doncs si s'aproxima una guerra ja us dic que la tenim perduda.

Jo demanava 3 titular indiscutibles per aquesta temporada. Just el que va introduir Pep al seu primer any (Piqué, Alves, Sergio).
Només s'ha portat Neymar. Jugador boníssim (el preu m'importa una merda, com sempre) sobrevalorat per la premsa afí a Rosell (recordo 4 brasilers que van tenir millor començament que ell), i que s'ha fotut a la butxaca uns 40 kilos (sense impostos a spain) passant a ser el 2on (o primer) jugador millor pagat.

DEs dels últims 2 mesos d'en Pep cada cop hem jugat pitjor, a excepció del novembre i desembre del Tito.
LA inèrcia del millor equip de la història ens ha fet seguir estant a dalt (lliga i semis de champions), i crec que això continuarà aquest any.
Però s'ha sembrat de tal manera que el futur més enllà del juny 2014 fot por.

Sí, sempre defensaré Iniesta. Està jugant molt pitjor del que podria. Però ell és l'ADN del Barça i quan més ens allunyem de l'estil pitjor ho passa.

Així que, sigan, sigan. El cruyffisme-guardiolisma estarem preparats per quan ens torneu a cridar.
Salut.

Posi.

General Fórceps dijo...

Fugim d'ismes!!!
Merry Chr-ismes!

AxL dijo...

Entenc que el títol del post vindria a ser l'encapçalament dels comentaris.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Qui té collons de carregarse Xavi,Puyol,Piqué,Cesc.. mentre es guanyi la Lliga?doncs això nois. Fins que no hi hagi un dalt abaix aquí aguantarem amb aquesta gent. A la que la directiva vegi que es queda sense resultats prendrà mesures com va fer Laporta fitxant Pep i amb carta blanca per fer neteja. Mentrestant a aguantar.

I això és patrimoni de tots els ismes, el darrer episodi similar va ser amb Laporta,Txiqui i Rijkaard.

Anónimo dijo...

ni punt de comparació lo d'ara amb lo de Laporta, Txiki, Rijkaard.
Res a veure.

Posi.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

pitjor era posi, molt pitjor, aquell vestidor era un putiferi total reconegut pels mateixos protagonistes. Fins que no es van quedar sense títols i amb la Moció trepitjant els talons no van fer la neteja..neteja obligada per el nou entrenador no pels directius.

Laporta va haver d´anar a casa en Ronnie a dirli que el nou entrenador no el volia i van acabar els dos plorant (explicat per Laporta).

Anónimo dijo...

Potser no serveix ser condescendent i cal ser crític, molt crític, i exigent, molt exigent, que som el Barça sí...
Però la Champions només la guanya un equip cada any, i sí, no som els que estem més en forma, però dir que no juguem a res és realment no voler acceptar el que fa temps que se'ns diu: com fa 4 anys, oblideu-ho! Això no tornarà a passar fins la pròxima centúria!
I ja ho sé que ho sabeu, però collons, no en deixem passar una, quasi he d'estar dacord amb n'Oscarini, sou una colla d'histèriques, ens agafa fred de peus, si acceptem això hem de saber que amb aquests resultats no ho podem estar fent tant malament!
I torno al principi, al Barça no volem condescendència, però tinc la sensació que aquest derrotisme endèmic no ens fa bé... no ens ajuda... el PutuMadrit passa per crisis de joc quasi cada any des que tinc memòria, escàndols de l'alçada d'un campanar, canvis radicals... i cada any, també, protagonitza ressurreccions dignes d'un fènix. A can Barça en canvi sembla que tot va bé i de seguida que es bada en un partit, una paraula surt del guió, un president fa el ridícul o jo qué sé... tot fa aigues. No només la premsa, que a Madrit també, però sobretot l'equip, els resultats, i s'ha de cremar tot.

Crec que guanyarem la lliga i que si recuperem alguns jugadors que saben que hi ha mundial i que han d'arribar en forma al juny potser lluitarem per la Champions... i ho sento però això és molt, esperar que es guanyi tot sempre, amb un joc excels no és realista i PUNT.

Guillem

Anónimo dijo...

bah ja ho he explicat molts cops.
Teniem un equip que ens havia tret de la miseria més absoluta i ens havia portat a la glòria. Es van començar a deixar anar. Vem perdre la lliga per goal-average.
Davant d'això i degut a que es van comprometre a arreglar la situació la Directiva va donar una segona oportunitat a aquell equip (i a més va fitxar Henry, Touré...).
Al cap de pocs mesos es va veure que aquella promesa s'incomplia i a l'estiu següent es va procedir a canviar l'entrenador i a fotre fora els jugadors nocius.

La situació d'ara no té res a veure. El problema d'ara no són les farres.

Posi.

PD: seria més elegant que si fots la culpa a uns de no haver fet neteja els hi otorguis als mateixos haver-ho fet. I sí, ja sé que ets molt antirosellista.

General Fórceps dijo...

La història es pot explicar de moltes maneres i totes serien fonamentalment certes.

Però és igual.

HRubesch dijo...

he dinat a restaurant de Terrassa, l'amo ex-futbolita dient que és un problema d'actitud i manca de concentració, li he preguntat que opinava de Xavi, m'ha dit que sense actitud a l'equip és impossible jugar bé. Fin de la cita.

General Fórceps dijo...

i couldn't agree more

vipeldeu dijo...

No heu entès res.

vipeldeu dijo...

No heu entès res.

La verdadera historia de la rivalidad Barça-Madrid

Seré conciso. H ay cientos de libros que cuentan esto en 400 páginas. Yo lo he hecho en dos, o sea que las gracias me tendríais que dar, ing...