martes, 25 de febrero de 2014

Jordi Cases y el Club de Petanca Canet de Mar

La junta Rosell, dejará para la historia una suma de hechos francamente remarcables.
En un esfuerzo de simplificación al que soy aficionado, podríamos decir que todo lo que hizo lo hizo mal, y todo lo que no hizo también no-se-hizo mal.
Un despropósito que, posiblemente, exceda el del hotelero-torero Gaspar.

Cualquier decisión (meter a los Boixos de contrabando, sacar a los niños, lo del Nou Camp Nou, lo de la insignia a Cruyff, lo de la acción de responsabilidad contra Laporta et al, y tantas otras que no recuerdo) fue errónea. En fondo -en absurdez conceptual, y en forma -en estupidez comunicativa, liderada por un Freixa que destila putrefacta condescendencia y prepotencia. A un tío así no lo quieres ni para lavarte el coche.

Lo que no se hizo, sobretodo en el aspecto deportivo, fue peor aún. Las cuatro cositas que se hicieron fueron además cagadas (las ya famosas renovaciones de Los Sirex).
Vamos, que es francamente complicado no dar pie con bola tras 300 chuts. Pero ellos lo lograron.

La salida de Monchito Rosell, no se sabe si por acostarse con la mujer de Vilarrubí, por presiones de quien-sabe-quien, o por lo de la Audiencia Nacional, ha sido el broche de plástico a una presidencia que pasará a la historia con letras de caca.

Alrededor  del tema Jordi Cases, quisiera hacer una reflexión:
En primer lugar, decir que personalmente apoyo lo que hizo; entiendo que fue justo castigo a los prepotentes desplantes de una junta en que todos creen ser más listos que nosotros pero nadie demuestra serlo. Fue una lección dura, pero justa, de Cases a la Junta.

En segundo lugar, la tan cacareada judicialización del club nos está llevando demasiados problemas, no sólo económicos sino también conceptuales. Creo, personalmente -y sin duda en contra de la opinión mayoritaria-, que no podemos seguir llevando el Barça como si fuera el Club de Petanca Canet de Mar. Está muy bien lo del ‘sosi-propietari’, que aquí todos poseemos partes alícuotas del capital emotivo y social del Barça, pero lo que no podemos ir haciendo es pidiendo papeles de contratos a la junta ni ir exigiendo responsabilidades por ejercicios más o menos fallidos económicamente (que no necesariamente deportivamente).

Entiendo que -más aun en una industria de corsarios, escoria, maletines y desfalcos-, no podemos ir disparándonos al pie con temas de esta naturaleza. Cada enganchada va a ser una enganchada fiscal de cojones. Simplemente no lo veo viable. ¿Qué sucede si salgo yo y exijo ver el contrato de Alves o Alba? ¿Creéis que se ajustan a ley? Yo no.
Y, en definitiva, que creo que estamos andando por una avenida peligrosa.

Abogo por la transparencia controlada, no plena, no como en el Club de Petanca Canet de Mar. Pero claro: para vallar el campo, necesitamos saber que quien lo cuida actúa de buena fe, extremo que la actual junta no ha sabido (ni podido) demostrar, seguramente porqué desde su génesis estuvo ahí para servir a otros intereses.

16 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt d'acord. Però no oblidem que qui primer judicialitza la vida del club és aquesta directiva, JA MOLT ABANS DE GUANYAR LES ELECCIONS. Quien a hierro mata...

Discrepo només en una cosa: m'encantaria que Freuxa em rentés el cotxe. A mà.

Rai

DavidG dijo...

1.- de acuerdo en casi todo
2.- veo dificil q el soci-propietari renuncie a la posibilidad de poder coger a la directiva de turno por los huevos

sobretodo por que los que estan ahora dijeron que es un club privado, y por tanto tal...creo además que esa consideración de club privado como cualquier campo de golf, club de tenis y tal es elitista y responde unicamente al interes de los socios

los putos aficionados que se jodan

Anónimo dijo...

I només amb un tanga posat.


Firmante por Dios.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Aquest post s´ajusta molt al que jo penso sobre aquest merder.

Afegiria que darrera tot això hi ha un interés clar per forçar unes eleccions anticipades, com en el seu dia l´altre cuadrilla va fer amb Laporta.

Y també afegiria que darrera aquest afany de fer fora aquesta directiva s´ha aplanat molt el camí perque desde Madrid ens facin molt de mal en un moment que, no ens enganyem, ens tenen moltes ganes.

Una llàstima tot plegat, no sé si val la pena tot aquest desgast del club per fer fora aquests impresentables, s´ha anat tot de mare.

I per acabar, tema Freixa, un tiu tòxic pel Barça, el dia que surti del Barça almenys jo respiraré tranquil. Ara, després tindrem a Perrín, aquell home amb nom de gos.

Visca el Barça!

AxL dijo...

En teoria està molt bé que els hi permetem fer algun txantxullu pel bé del Club, però a la pràctica si hi ha opacitats algú acabarà sucant. "Chusín, el precio lo pongo yo" i tal. Això és així.

Per tant transparència. Crec que a la Premier les xifres dels traspassos són públiques. No siguem espanyolitos (o sud-europeus).

Anónimo dijo...

Gran post. Molt d'acord en gairebé tot. Vaig a les meves (poques) discrepàncies:

1.- No veig cap mal en judicialitzar el club. Anar a resoldre els conflictes als tribunals sempre m'ha semblat la forma més civilitzada d'afrontar les controvèrsies. Segurament el problema rau en la lentitud dels expedients judicials i en la poca seriositat que s'informa d'aquests procediments.

2.- Molt d'acord en que el soci del Barça no pot anar demanant els contractes que li vingui en gana. Si compres accions del Santander no t'informaran del sou que cobra el pesat director d'oficina que t'ha tocat.
Ara bé, en Cases MAI ha demanat el contracte de Neymar ni saber què cobra. En Cases va llegir als diaris les confuses informacions que donava el club sobre la morterada que s'havia pagat i va voler saber on anaven aquests calers.
Està clar que la directiva va voler amagar-ho tot per 3 coses:
a) Per fer veure que no trencava l'escala salarial del 1er equip.

b) Per temes fiscals.

c) Per pura fatxenderia. "El Madrid ofrecía 140 y nosostros lo tenmos por 57,1 y punto".

La d) no l'escric perquè segurament rebria jo una querella.

Per últim: i si en Cases ha obert una revolució com en el seu dia Bosman? I si a partir d'ara tots els clubs ensenyen el que paguen pels seus jugadors? No saben tots fins a l'últim dolar que cobra Gasol als Lakers? Ni per quan tal equip traspassa a tal jugador?

A qui interessa aquesta opacitat?

Posi.

Anónimo dijo...

Si, hi ha una sol.lució a tot aixó: algo del qual es va acusar primer a Nuñitow i despres als actuals de buscar a llarg plaç: Barça SA. També ens podem convertir en un Madrid de la vida que quasi es el mateix. Pero de moment ens conformarem amb ser un Atlético.

I una vegada (auto)acabats aquests, ara vindrà el més interessant: A qui collons fotem.
Oju, que es podria donar una paradoxa, allò tant tòpic en politica que diu que "desde la oposición de vivia mejor"

Arribat el moment no oblideu dir-me a qui haig de votar. Per no anar sempre a contracorrent...

Alfi

Marc dijo...

És tan senzill com:

a) Fer les coses bé.
b) Explicar-les millor

Quan no hi hagi maniobres estranyes més enllà del 'mamoneo' habitual del món del futbol, no hi haura judicialització.

HRubesch dijo...

certament, amb Lapo & Co. ens vam reenganxar al tren de l'èlit mundial futbolística, esportiva i institucionalment. Segurament vam obrir noves vies o vam marcar un nou model al qual s'han afegit altres equips com Bayern o PSG, i ara ja estan per davant nostre. El maligne per la seva part s'ha posat a la nostra alçada mantenint el ritme cotxinero habitual, cosa que ens hauria de preocupar moltíssim.

Per tant, 11 anys després del post-gaspartisme, costarà el doble d'esforç tornar a situar-nos al nivell que fa poc vam assolir i que ha generat l'admiració de tot el mon del futbol, i enveja també. I mentre el club tingui uns estatuts de societat esportiva de barri no podrem evitar l'aparició de paranys, soroll i impediments generats des del nostre propi entorn. O sia, o profesionalitzem aquest club o mai més tornarem a ser els millors.

I el seient lliure està mort (avui no toca però algú ho havia de dir).

General Fórceps dijo...

@Rai:
En efecte: ells van començar. I d'altres en vindràn. El que vull dir és que cal aturar això.

@David:
La directiva puede ser atornillada o derrocada por otros medios. O debería. Sólo digo que el método judicial es en extremo lesivo.

@Uri:
En efecte. quan et comportes com un macarra i cremes ponts un rera l'altre, sempre arriba el día en que toca pagar. Es tenen merescut TOT lo dolent que els hi passi.
Pero avui per avui paga el soci, no ells.

@AxL:
Exacte. tots volem transparència però hem d'articular-la intel.ligentment. La roba bruta es neteja a casa, no a l'Audiencia Nacional. Idealment, és clar.

@posi:
Punt 1 el veig diferent. En general; en casos concrets podría aplicar. Però prefereixo, com a norma, estar lluny dels tribunals. Sempre.
I sobre 3, totalment d'acord. Si és així que sigui així; el que no podem fer és ser els únics que ens enmaranyem judicialment. És clar que per no tenir follons lo primer que cal és una directiva honesta.

Merci pels comentaris, joves.

Anónimo dijo...

Un últim apunt: diferenciem bé entre la via civil i la penal.
Civil: acció de responsabilitat, avals, etc.... Són interpretacions diferents sobre les obligacions dels qui manen o han manat.

Penal: indicis de comissió de delicte. Això no es pot deixar de denunciar.
Si en aquest cas ha tocat anar a l'Audiència Nacional és per culpa de com està feta la llei. No hi havia alternativa.

Posi

HRubesch dijo...

per cert, un dels Sirex vist a bar de copes la nit del 3-1 a Anoeta, a la seva localitat natal, i això que van arribar a BCN tardet.

Suposo que per treure's l'stress i chill-out.

14 dijo...

Hemos tocado fondo institucionalmente.

Que el-presidente-por-accidente tenga los santos huevazos de decir algo así como “si no fuera por el puto socio la pirula que le hemos hecho a Hacienda ni se hubiera notado” y, pese a todo, se vaya a sentarse en el palco el próximo partido de Champions me provoca casi tanta vergüenza como la propaganda incondicional de Santi Polla y compañía.

Muy acertado lo de ”las renovaciones de Los Sírex”.

Edu dijo...

la cuestión es que nos vamos poco a poco hundiendo, el equipo más viejo, los jugadores más resabiados, y el año que viene sin entrenador y teniendo que renovar a más de la mitad de la plantilla
la rao es molt simple...m´he buidat...

Toni C. dijo...

Yo, cuando hemos llegado a estos extremos, siempre creo que lo mejor es que todo pete. Otro año más con esta gente equivale a perder un lustro en lo deportivo.

Y por supuesto, si esta gente sale en globo, luego no valdrá de nada poner a Benedito, porque entonces si que vamos a ser un club de petanca de verdad.

Rafadalton dijo...

El tema és que històricament, dins dels txantxullos habituals, entre bombers no es trepitjaven la manguera. És a dir, en Jan va dir que aixecaria catifes i després tots sabem què va fer amb Gaspart. Res. El Sandro va voler semblar més honrat que la dona del César, possiblement per pressions de cercles de poder, i va obrir la caixa de Pandora. A partir d'ara i en el futur serà difícil aturar aquest espiral de mhomirototamblupisme.

Això és bo o dolent pel Barça? Doncs tindrà coses positives i negatives. Però no té fre.

La verdadera historia de la rivalidad Barça-Madrid

Seré conciso. H ay cientos de libros que cuentan esto en 400 páginas. Yo lo he hecho en dos, o sea que las gracias me tendríais que dar, ing...